A banda de glucosa, les neurones del nostre cervell també necessiten nodrir-se amb altres tipus de substàncies, per créixer i mantenir-se vives. No parlem de substàncies materials, amb una estructura química determinada i un comportament físic particular. Parlem d'idees. Quin concepte més eteri, no?
Us proposo el següent "menú" pel vostre cervell: Els anys salvatges, un llibre de Xavier Vernetta. La proposta literària tracta de fer un passeig per la vida de l'Edmon Moner, un jove que es deixa arrossegar per la marea, esperant sempre a l'última onada, ja que creu serà la millor de totes. Una història que transcorre en la Barcelona dels anys 70, on la dictadura s'anava afeblint i la llibertat es començava ja a respirar en alguns determinats ambients. Cada persona té la seva pròpia idea del que vol dir llibertat. i l'Edmon en té una de molt particular...., llegiu la seva història!.
Un bon llibre conté una història que ens aporta idees. Les idees són uns principis actius, tan necessaris com els carbohidrats o les vitamines, que ens adoben el cervell per poder anar cobrint altres necessitats de les estrictament biològiques. Aquests requeriments no biològics per cobrir són les anomenades necessitats "intel·lectuals". És clar que un cervell que no pensa, ni imagina, ni té idees, és un cervell mort. Pot ser un neurobiòleg discreparia d'aquestes paraules, i la mort cerebral té una altra significació. Com no en conec cap neurobiòleg, i dubto que aquests text arribi a ser llegit per cap especialista en neurociències, em quedo tranquil al escriure tot plegat, a la meva manera. Això sí, gràcies al propi autor del llibre, Xavier Vernetta que m'ha obert el camí, inspirat-me, per fer aquest escrit. I al gel de benzinera (tu ja m'entens, Xavier! -com deia en Raimon-)
Si voleu més informació sobre aquest treball:
Una entrevista a en Xavier Vernetta.
Molta sort amb aquest últim llibre, Xavier!!
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario