Fumar me mata

Fumar es uno de los hábitos más insanos que existe y que causa más muertes en el mundo. Y se trata de un factor de riesgo absolutamente evitable. Concretamente, en España, durante el año 2006, se atribuyó al tabaco un 15% de las muertes (sobre todo en hombres) en mayores de 35 años. 1 de cada 7 personas!!  Ver estudio.

En el siguiente vídeo se muestra de forma muy clara los efectos del humo del tabaco en nuestro organismo: 

Dejar de fumar y practicar actividad física

La actividad física puede ayudar a deshabituarnos del tabaquismo. En cualquier tipo de dependencia, física y/o psiquica, la substitución de un hábito (insano) por otro (saludable) puede ser un mecanismo muy efectivo para poder superarla. Que mejor forma de reforzar un cambio de conducta que beneficiarse de la mejora en la condición fisica y ver como, poco a poco, recuperamos una salud afectada desde hace años por el hábito del tabaquismo. Las mejoras en la percepción de nuestra salud son extremadamente evidentes. Y las mejoras objetivas son incuestionables. Yo mismo lo puedo corroborar, como ex-fumador y deportista en la actualidad.

Si dejo el tabaco seguro que aumento de peso

En muchas personas es normal que, tras dejar el hábito tabáquico, aumenten un poco de peso corporal. ¡Pues sean bienvenidos esos kilos de más!. Esto se debe a los siguientes motivos:

• El tabaco, como muchas otras drogas, nos hace disminuir nuestro nivel de ansiedad, por lo que cuando dejamos de consumirlo, nos podemos sentir más ansiosos. La comida representa para muchas personas una verdadera terapia "ansiolítica".
• El humo del tabaco, produce que las papilas sensitivas donde se percibe el gusto y el olor de los alimentos no funcionen como debieran. Tras dejar de fumar, redescubrimos el maravilloso mundo de los gustos y los olores de los alimentos. La comida es mucho más apetecible.
• La nicotina del tabaco tiene efectos inhibidores sobre la sensación de apetito. Es una sustancia anorexigénica. Al dejar de fumar es muy normal que tengamos más apetito.

No hay que preocuparse demasiado por este posible aumento de peso. Simplemente hay que tenerlo en cuenta y aplicar unas sencillas medidas dietéticas de corrección y practicar ejercicio físico de forma regular. Tener prevista una buena planificación dietética a partir del momento que dejamos de fumar es una buena estrategia preventiva ante el posible aumento de peso. En todo caso, siempre es preferible tener que perder unos quilos de más que no tener que luchar contra los serios y muchas veces irreversibles problemas que causa en nuestra salud el humo del tabaco.




Más información


Para saber más sobre el tabaquismo:
Guia tabaquismo


Generalitat de Catalunya:
Deixar de fumar

Ministerio de Sanidad:
Programa para dejar de fumar

Para planificar una alimentación saludable y llevar una vida físicamente activa:
Estrategia NAOS

.

Trastorns alimentaris: un repte per a tothom

Taller de detecció i prevenció dels trastorns de conducta alimentaria des de la família. 9 de febrer del 2012. Escola Gravi. Barcelona.

Justificació: en més del 60% dels casos de trastorns de conducta alimentària, són les famílies les que ho detecten i demanen assessorament. La família és fonamental com a agent de prevenció i de detecció precoç en aquest tipus de malalties, al facilitar el diagnòstic professional precoç i el inici d’un tractament especialitzat.

Objectiu: sensibilitzar, detectar i prevenir trastorns de conducta alimentaria (TCA), com l’anorèxia i la bulímia.

Públic: pares i mares amb nens i nenes en edat escolar (en educació primària, secundària i batxillerat). Xerrada oberta també a famílies amb nens no alumnes de l’Escola Gravi.

Data i hora: dijous, 9 de febrer, a les 19:30 h      

Lloc: Escola Gravi, Edifici d’Educació Primària. Avda. de Vallcarca, 258. 08023 Barcelona. Com arribar?

Si voleu més informació, visiteu el web Gravi o contacteu amb l’AMPA Gravi: ampa@gravi.com

______________________________________________________________

Què pot portar a la meva filla o fill a patir un trastorn de comportament alimentari, com l’anorèxia o la bulímia nerviosa? Com podem fer front a aquestes malalties i prevenir-les des de la família?

La sessió de formació per a les famílies està centrada en la promoció d’hàbits i estils de vida saludables. La xerrada ofereix, a més, eines perquè mares i pares puguin afrontar i prevenir un trastorn del comportament alimentari tant en infants com en adolescents.

La xerrada serà oferta per Sara Bujalance de la Fundació Imatge i Autoestima, (IMA), psicòloga especialista en TCA. Aquesta entitat va néixer l’any 2007, i té com a principal objectiu impulsar projectes per a millorar els estils i qualitat de vida dels joves, famílies i grups d’alt risc, i així prevenir l’aparició i incidència dels trastorns de comportament alimentari.

Nadar reduce la presión

Nadar, igual que caminar o montar en bicicleta, es una de las actividades más saludables que pueden hacer las personas mayores. Merece la pena dedicar una hora al dia a hacer ejercicio físico, por los beneficios que  proporciona a la salud. Podemos hablar de mejorar el estado de animo, mantener la masa muscular, suavizar los síntomas de enfermedades crónicas (osteoarticulares, metabólicas, etc...) entre muchos otros.

Recientemente se ha demostrado que nadar varias veces a la semana reduce la presión sistólica (la màxima) en unos 10 puntos y mejora la función vascular en general.

Un buen hipotensor puede ser darse un chapuzón 2 ó 3 veces a la semana. ¡Y hay que moverse dentro del agua, eh!


Fuente:
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/news/fullstory_121227.html
http://www.ajconline.org/article/S0002-9149(11)03445-X/abstract


.

Ejercicio y depresión

Recientemente ha sido publicado un estudio que otorga al ejercicio físico un efecto positivo sobre los síntomas de la depresión, en enfermedades que cursan con dolor crónico.










La experiencia nos demuestra contínuamente las grandes ventajas que tiene el ejercicio físico como herramineta para mejorar nuestra salud. Y la ciencia, tarde o temprano, acaba certificando lo que la experiencia nos dice.

¡La culpa es de las endorfinas!

El ejercicio nos hace más sanos y felices, sin duda alguna.
Quien quiera saber más: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22271118



.

Els anys salvatges, de Xavier Vernetta

A banda de glucosa, les neurones del nostre cervell també necessiten nodrir-se amb altres tipus de substàncies, per créixer i mantenir-se vives. No parlem de substàncies materials, amb una estructura química determinada i un comportament físic particular. Parlem d'idees. Quin concepte més eteri, no? 

Us proposo el següent "menú" pel vostre cervell: Els anys salvatges, un llibre de Xavier Vernetta. La proposta literària tracta de fer un passeig per la vida de l'Edmon Moner, un jove que es deixa arrossegar per la marea, esperant sempre a l'última onada, ja que creu serà la millor de totes. Una història que transcorre en la Barcelona dels anys 70, on la dictadura s'anava afeblint i la llibertat es començava ja a respirar en alguns determinats ambients. Cada persona té la seva pròpia idea del que vol dir llibertat. i l'Edmon en té una de molt particular...., llegiu la seva història!.

 

Un bon llibre conté una història que ens aporta idees. Les idees són uns principis actius, tan necessaris com els carbohidrats o les vitamines, que ens adoben el cervell per poder anar cobrint altres necessitats de les estrictament biològiques. Aquests requeriments no biològics per cobrir són les anomenades necessitats "intel·lectuals". És clar que un cervell que no pensa, ni imagina, ni té idees, és un cervell mort. Pot ser un neurobiòleg discreparia d'aquestes paraules, i la mort cerebral té una altra significació. Com no en conec cap neurobiòleg, i dubto que aquests text arribi a ser llegit per cap especialista en neurociències, em quedo tranquil al escriure tot plegat, a la meva manera. Això sí, gràcies al propi autor del llibre, Xavier Vernetta que m'ha obert el camí, inspirat-me, per fer aquest escrit. I al gel de benzinera (tu ja m'entens, Xavier! -com deia en Raimon-)

Si voleu més informació sobre aquest treball:

http://www.saldonar.com/html/fitxa.php?id=5

http://xaviervernetta.blogspot.com/2011/11/els-anys-salvatges.html

http://www.vilanova.cat/blog/armandcardona/?p=2459

Una entrevista a en Xavier Vernetta.

http://www.vilanovadigital.com/espais/cultura/viewdoc.asp?iddoc=34411

Molta sort amb aquest últim llibre, Xavier!!

.

WikiElika

¿Qué hacer cuando nos llega una noticia de que se ha descubierto una determinada contaminación en un alimento, o si hay un estudio reciente que demuestra que un componente alimentario puede tener cierta relación con un determinado tipo de cáncer? 

¿Dónde podemos informarnos con absoluta confianza? Los organismos oficiales disponen de plataformas de comunicación donde poder contrastar estas informaciones. Los medios de comunicación también informan cada vez con más precisión. Las empresas del sector agroalimentario cada vez muestran más transparencia.  Y ahora disponemos de otra herramienta.

Recientemente se ha creado una nueva "wiki" de seguridad alimentaria. En ella se ha organizado la gran cantidad de información recogida al respecto en los últimos años. Este proyecto es inicaitiva de la fundación vasca Elika. En ella colaboran diferentes asociaciones de consumidores de Euskadi y trabajan 6 técnicos especialistas en seguridad alimentaria.

¡Y desde el punto de vista del consumidor!. Eso hay que tenerlo muy en cuenta.

Si queréis saber más al respecto,

http://www.consumer.es/seguridad-alimentaria/sociedad-y-consumo/2012/01/12/206088.php

Y para acceder directamente a la WikiElika:

http://wiki.elika.net/

Una brillante iniciativa. ¡Felicidades!

.

Física i química a la cuina

En aquest interessant llibre d'en Claudi Mans, amb pròleg del Ferran Adrià, podreu trobar explicacions, fetes de forma atractiva i planera, de molts dels fenomens físics i químics que succeeixen habitualment a les nostres llars quan cuinem, així com les últimes tècniques i tecnologia aplicada al món de l'alta gastronomia.

Si voleu més informació:

http://cmans.wordpress.com/

http://www.angel.qui.ub.es/mans/homepage.html

La ciència a la cuina i als aliments. Claudi Mans, catedràtic d'enginyeria química i coordinador del Campus de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona, ens explica que la cuina té molt que veure amb la química i la física. Encara que les nostres àvies deien allò de "si porta química no és bo ni saludable", cal tenir molt en compte que gràcies a aquesta "ciència química" que ho impregna absolutament tot, i en ocasions tan desacreditada, hem avançat sobre el coneixement del que succeeix al nostre voltant i, en aquest cas concret, ho hem aprofitat per menjar cada dia millor, amb més varietat, abundància i seguretat. L'aplicació d'aquesta ciència química, passa de descriure un fenomen a sintetitzar productes copiant-los de la natura, o creant-los com a nous.

Hi han un gran grup de substàncies que el món de la química ha identificat i estudiat sobradament la seva eficàcia i seguretat, i que podem utilitzar afegint-les als aliments per millorar el seu aspecte, durabilitat, capcitat nutritiva, etc...., són els additius. És química, sí, com l'àcid ascòrbic (vitamina C) que té una taronja, també és quimica. A la nomenclatura d'additius alimentaris, a la vitamina C se li diu E-300.

Vegeu aquest vídeo on es parla de tot això i on Claudi Mans fa uns experiments molt il·lustratius sobre el tema.

• A la carta
• > Televisión
• > La 2
• > Para todos La 2
• > Para todos La 2 - Claudi Mans

.

Patacutxi, dinar a Semproniana "ambisense" nens

El dissabte 7 de gener, al mig dia, vam tenir un segon regal de reis. Quina experiència més maca menjar a Semproniana, la casa de l'Ada Parellada! Al restaurant vam anar els Pérez-Medina: la Bet, el Bernat (9 anys), la Lola (6 anys) i jo mateix. Amb la tranquil·litat que suposa tenir als nens a una sala annexa fent un taller de cuina, al mateix restaurant, on remenen farina, ous, formatge,... i fan una mini quiche loraine per cadascú. I després mengen uns deliciosos canalons acompanyats d'amanida, amb les conductores del taller.

Una bona proposta per poder anar "amb i sense" nens a dinar de restaurant, tot d'una. Els nens s'ho pasen d'allò més bé remenant cassoles, i els grans dinem tranquil·lament. Fórmula apta per una familia o per colles de famílies.

Està clar que els nens no estan fets per aguantar dos hores entaulats a un restaurant mentre els grans parlem de l'humà i del diví intentant gaudir d'un bon àpat. Estan fets per enfarinar-se, tocar amb les mans, experimentar nous sabors i textures,... Els pares agraïm fórmules com el "patacutxi", que permetin no tenir que "colocar-los" a casa d'algú quan vols fer un àpat semproniànic. A no ser que vulguis acabar amb els teus nervis i els dels veïns de la taula del costat...

Per cert, el menú degustació, bo de debò! Un tast de gastronomia de la bona!

Gràcies, Ada Parellada i felicitats per la proposta!!

Visiteu el web del restaurat, on trobareu tota la informació sobre Semproniana i "patacutxi".

http://www.semproniana.net/

Si voleu tenir altres referències sobre el restaurant:
http://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g187497-d810152-Reviews-Semproniana-Barcelona_Catalonia.html

Àlex Pérez

.