Als centres assitencials per la gent gran, també cal fer activitat física i tenir cura de l'alimentació

L’any 2009 es van contabilitzar a Catalunya 1.247.253 persones de 65 anys i més. A l’Estat espanyol, l’usuari que viu en una residència geriàtrica és, en el 66% dels casos, dona, i el 62% són usuaris de 80 anys o més, de mitjana. Un 70% es troben en situació de dependència, i l’edat mitjana d’ingrés és de 80 anys, si bé en el cas de les dones és posterior, 81 anys, mentre que en el cas dels homes s’avança fins als 77 anys.

La malnutrició i la poca activitat física són problemes freqüents en la població institucionalitzada. La inactivitat física te implicacions negatives sobre la funcionalitat, però també sobre l’estat nutricional de les persones grans, que pot portar a un increment del risc de tenir diverses malalties cròniques o bé pot fer que aquestes s’agreugin.

Un dels problemes fonamentals responsable dels elevats índexs de desnutrició en l’entorn instituciona lés la baixa ingesta proteicoenergètica i dels diferents nutrients que realitzen per diferents motius les persones ingressades. La prevalença de desnutrició és molt variable en funció de les característiques del centre i, per tant, dels residents. En el medi institucional els factors associats a un baix IMC i a una pèrdua de pes, segons diferents estudis, solen ser: ingesta oral insuficient, dependència per menjar, nafres per decúbit i problemes per mastegar. A més, tenir 85 anys o més, estar enllitat o haver sofert una fractura de fèmur s’identifiquen com a factors que incrementen el risc d’IMC baix. D’altra banda, el fet de presentar símptomes depressius o de tenir dues o més malalties cròniques augmenten el risc de pèrdua de pes.

En un informe recent elaborat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en què es valoraven els menús de quaranta residències geriàtriques situades a dues comarques barcelonines l’any 2008, es van observar algunes mancances fonamentalment vinculades a una insuficient variabilitat alimentària, la quantitat pel que fa a les racions d’alguns aliments i la insuficient varietat en els tipus de coccions utilitzades. D’altra banda, només en el 50% dels establiments es mantenia una pauta d’estacionalitat alimentària, i més de la meitat dels menús amb especificitats terapèutiques no complien amb les pautes aplicables a les diferents patologies. En aquest estudi no es va procedir a una valoració de l’estat nutricional dels residents ni a comprovar el consum real de l’oferta alimentària, sinó que només es va procedir a avaluar les planificacions dels menús de les diferents residències implicades.

Segons dades de l’ESPI, el 60,6% de la població de 65 anys i més institucionalitzada passa la major part de la jornada asseguda, i un altre 31,0% realitza activitats que no requereixen un esforç físic important i es desplaça a peu freqüentment. La resta de categories són molt poc freqüents, en els extrems: el 0,6% fa activitats que requereixen un esforç físic important i el 6,4% és al llit durant la jornada. Les dones presenten comportaments més sedentaris que els homes, i no solament com a conseqüència d’una estructura per edats més envellida. Si es compara l’activitat física per sexe i grup d’edat, les dones es desplacen a peu en percentatges més baixos que els homes i estan assegudes en percentatges més alts en els diferents grups d’edat.

Més de la meitat de la població institucionalitzada (53,2%) no camina més de deu minuts cap dia de la setmana, un percentatge superior en les dones (57,2%) que en els homes (42,5%). En les dones s’observa que el sedentarisme és superior a mesura que el grup d’edat és més envellit, tendència que no existeix en els homes.

Text obtingut del document: “Recomanacions d’alimentació i activitat física per a centres d’acolliment residencial per a persones grans” http://pafes.cat/blog/?p=1063

Per baixar-se el texte íntegre, cliqueu sobre la imatge

.