Vivimos en una sociedad en crisis, es obvio. Pero segura en muchísimos aspectos. Como muestra, un botón.
La mayoria de la población, tenemos que preocuparnos de movernos para no enfermar de sedentarismo. En otras culturas se tienen que mover para, simplemente, sobrivivir.
Asombroso lo que hacen las mujeres y niñas Tubu. Seamos más humildes y aprendamos de estas gentes. Como personas preocupadas de la salud de la comunidad y de la propia. Como deportistas a los que nos gusta superar nuestra anterior marca. A veces, sobrevivir puede ser el mejor de los retos.
Mujeres tubu migran por el desierto 500 Km from Pablo Herreros Ubalde on Vimeo.
Gracias a Eduard Punset y a Pablo Herreros por proporcionar este increible material.
http://www.somosprimates.com/2012/01/odisea-en-el-desierto/
.
El sedentarisme ens "ocupa" tant que llavors hem de pagar un gimnàs... a mi em sorprèn.
ResponderEliminarJa no penso en caminar 500 km per sobreviure. Al nostre abast tenim una mica de "moviment". No és que sigui una fan de fer les feines de casa, però noi, tot plegat ens proporciona tanta elasticitat: estendre la roba (estiraments), pujar al terrat amb el cubell de roba (peses), escombrar i fregar (cinta de còrrer), planxar (sauna), etc....
Genial el teu comentari amb les comparacions de feines domèstiques i activitats de gimnàs!! Es cert que, de vegades, les feines quotidianes ens mantenen prou en forma, sense necessitat d'anar a còrrer com hàmsters sobre una cinta rodant..., però amb el nivell d'automatització de moltes tasques, moltes ocasions no hi ha prou per cobrir les nostres necessitats de "moviment".
ResponderEliminarA banda del transfons d'aquesta història, les imatges del desert són superbes, no creus??
Gràcies, L'hora del tupper!